La transmissió utilitzant baixes potències dona un camp d’experimentació ja conegut en l’àmbit dels radioaficionats. Potser no tothom està a favor del ús de baixes potències amb al·legacions tant absurdes com “la vida és massa curta per QRP”, no obstant ofereix un gran atractiu per molts membres de la nostra comunitat.

El treball amb baixes potències de radio no és el recurs de fer radio del qui no té recursos per fer-ho emprant potències elevades en excés. El treball amb baixes potències és, sobre tot, experimentació. I no va d’això la radio afició?

També és una qüestió de eficiència. Si puc establir un contacte amb el meu veí en VHF amb 1W. Per què hauria de ser necessari gastar-n’he 100? Amb més raó amb les freqüències d’ona curta, on la potència juga un importància relativa, en contra del paper que juga la propagació ionosfèrica i un baix angle de radiació de l’antena.

QRP i modes digitals

El juliol del 2016 vaig fer el meu primer contacte amb JT-65. Des de aleshores sóc un apassionat d’aquest mode, del seu germà i el seu cosí (JT-9 i FT-8). Tots aquests modes estan fets per treballar en baixes potències, ja que a l’utilitzar un mateix canal de radio s’ha de respectar molt als altres usuaris. Com diu un amic meu: si vas a una festa i tothom intenta parlar amb el seu company cridant, difícilment ningú escoltarà a l’altre, en canvi si tothom parla amb veu baixa, tots poden seguir les seves converses sense problemes.

En aquests modes digitals la relació senyal/soroll és la que marca la diferència entre poder decodificar una senyal en condicions o no poder fer-ho de cap manera. Alts nivells de redundància fan la feina feixuga d’assegurar una comunicació lliure de errors. L’usuari únicament percep la màgia d’aquests modes de comunicació digital, decodificant els senyals inaudibles en la barreja de tota l’activitat del canal.

Unes sigles màgiques: TMPW

Des de diferents organitzacions es fa difusió per l’ús de baixes potències en radio. Per exemple la ARCI, disposa de diferents diplomes per promoure l’activitat QRP.

Personalment trobo molt motivador el intentar fer els meus contactes amb la mínima potència per entrar dins del rang del TMPW. ¿Què és el TMPW? Aquestes sigles corresponent a “1000 Miles Per Watt”. És a dir, compliran els termes de TMPW aquells contactes que la distància entre jo i el meu corresponsal, dividida per la potència que estic utilitzant, sigui més gran de 1609.3km (1 milla).

Per tant sempre porto amb mi la següent taula:

PWR Distància
W dBm MPW KmPW
0,01 10,0 10 16,1
0,02 13,0 20 32,2
0,05 17,0 50 80,5
0,1 20,0 100 160,9
0,2 23,0 200 321,9
0,5 27,0 500 804,7
1,0 30,0 1000 1609,3
2,0 33,0 2000 3218,7
2,5 34,0 2500 4023,4
4,0 36,0 4000 6437,4
4,5 36,5 4500 7242,0
5,0 37,0 5000 8046,7
10,0 40,0 10000 16093,4
12,0 40,8 12000 19312,1
15,0 41,8 15000 24140,2
20,0 43,0 20000 32186,9
50,0 47,0 50000 80467,2

Aquesta taula es de gran ajuda per conèixer si el contacte entra dins o no dels criteris.

DX en baixa potència

Amb una propagació favorable, cinc watts donen per fer contactes amb Brasil, Argentina, costa oest del EEUU, Sud Africa,…. També amb aquesta potència es pot contactar Japó o Austràlia. En aquest últim cas podríem estar utilitzant una mica més de 10W per arribar-hi i estar complint el criteri de les mil milles per watt.

Amb mig watt o un watt podem contactar amb molts estats europeus sense masses problemes. No obstant, cal tenir en compte que en les bandes de HF la combinació entre les distàncies que podem assolir entre la propagació directe i la del rebot ionosfèric, ens produeix una zona d’ombra a la qual no és fàcil, en principi, d’arribar-hi. ¿S’intueix per on pot anar el joc?

Contactar amb el veí amb la mínima potència

Imaginem per un moment que ens desplacem a Pinós, centre geogràfic de Catalunya i volem fer un contacte amb Andorra. Això suposa cobrir una distància de al voltant de 77 Km. Pel mètode tradicional no tindríem gaire problema d’arribar-hi: Unes dotzenes de watts i si l’alçada ens és favorable ja el tenim. Però, i si volem contactar-hi per tal de poder certificar un contacte de 1000 milles per watt?

Els càlculs són simples: necessitem menys de 48 mW. O el que és el mateix una potència inferior a 16.8dBm

I si l’enllaç que volem fer és entre dos pobles veïns? Fàcilment s’ens pot complicar molt la nostre aventura. Els reptes que ens pareixen són tant com podem fer el contacte amb baixa potència i també com podem estar segurs de la potencia (molt baixeta) que estem transmeten.

Idees?

 

Fins aquí aquest post. Properament exposaré una idea (no és ni nova, ni meva) que podem adoptar per les ostres experimentacions en QRP.

 

Anuncios