El passat mes de febrer, des de la Associació Radioaficionats de Catalunya (ARCAT), em van demanar de participar en la tercera agermanada que tindria lloc a Santpedor. Volien que preparés alguna xerrada tècnica com a part de les activitats que tenien previstes per aquest esdeveniment.

Ràpidament vaig dir que si, però de seguida van sorgir dubtes: Quin tipus de xerrada ‘tècnica’ puc preparar? Jo sóc un tastaolletes. Miro de aprendre de tot, però no em considero especialista en res en particular. Com aportar alguna cosa nova?

Després de trencar-me una estona la closca vaig recordar un article que vaig llegir feia uns dies. L’article, anomenat “47 GHz, una historia reciente” i publicat en el blog MicroBandas, parla de l’activitat en 47GHz, des de el punt de vista tècnic, com el desplegament,… Doneu-li un cop d’ull.Val molt la pena. Però allò que va cridar la meva atenció va ser la forma com introduïen el tema.

En aquest article introdueix com ha canviat la figura del radioaficionat amb el temps i com les comunicacions mòbils han desplaçat la figura del radioaficionat al racó del anacronisme. En aquest article, continua explicant que per poder explicar als més joves que és la radio, cal utilitzar el diàleg en base a les branques més especialitzades de la nostra afició.

Quan vaig llegir això vaig pensar que era exactament allò que jo mateix pensava de fa temps.

Però ara que havia de fer una exposició a un col·lectiu de radioaficionats vaig pensar que potser era una bona idea contrastar les meves idees i poder obtenir una formula per captar noves vocacions en el món de radio.

Plantejant el problema

Recordo que fa un any, vaig comentar a un estudiant de segon curs del Grau d’Enginyeria de Sistemes TIC que jo era radioaficionat. Ell em va preguntar que què era això i quan li vaig intentar explicar de que es tractava em va contestar posant un veu de circustàncies dient: “Franco,… ha muerto”. Vaig entendre ràpidament que alló que li explicava li sonava a un capítol de “Cuentame”. Hi ha un problema en la transmissió del missatge. Senyal de 9+40dB, però Radi 2, amb un fort “fadding”.

Si existeix aquest problema de que no ens expliquem quan parlem, aleshores ¿De que hem de parlar? Com hem de fer-ho? Amb qui? On?

El problema és molt ampli i difícil de definir. Per tant vaig marcar-me uns objectius prou acotats per poder presentar alguns resultats en, aproximadament un mes de temps.

Objectiu: Crear un mapa d’interès que expliqui de que cal parlar als joves per atreure la seva atenció envers la radio. 

Preparació del treball

L’estudi tracta de realitzar una enquesta a un públic target ideal. Aquest target l’he definit amb un grup d’estudiant i antics alumnes del Grau d’Enginyeria de Sistemes TIC, ja que si han fet o estan cursant aquest grau es suposa un interès per la tecnologia, la electrònica, les comunicacions i la informàtica; aquestes són les branques que s’estudien en aquesta titulació. El marge d’edat està entre els 18 i els 31 anys, és a dir, són majoritàriament aquells anomenats nadius digitals.

El target del estudi són els alumnes i àntics del Grau en Enginyeria de Sistemes TIC de la UPC a Manresa

El target del estudi són els alumnes i ex-alumnes del Grau en Enginyeria de Sistemes TIC de la UPC a Manresa

La enquesta anomenada “Coneixement de la radioafició” es va preparar amb un formulari de Google Forms i estava dividida en 3 parts:

  • Que en saps de la radioafició
  • Valorar 21 modes de treball i operatives diferents del 0 al 5 segons resultin menys o més atractives.
  • Alguna de les activitats interessa suficientment com per treure llicència?

Va existir una primera dificultat en poder definir els 21 modes i activitats de forma simple, per tal que llegint únicament una línia, els enquestats puguin entendre de que es tracta el tema. Entre el col·lectiu de radioaficionats es pot dir EME, CW, SSTV i tots ens entenem. Però cal fer una traducció de radiopita a esser humà el més clara i breu possible.

Que en saben de la radioafición

Dels enquestats un 22.7% no saben què és un radioaficionat. El 42.4% únicament saben què són uns “individus que parlen amb d’altres com ells”. Un 30.3% diuen conneixer a algú proper que ho és i, per tant, coneixen una mica més sobre el tema. A més de aquestes respostes pautades trobem altres respostes en format “lliure”:

  • En conec a varis ja que treballo amb equips de radioaficionat i en venc.
  • El director Skinner ho és
  • Gent que crea “emissores de radio locals”

La tercera resposta és un confusió raonable. Les emissores locals s’alimenten de gent que fan les coses per hobby, al igual que el col·lectiu de radioaficionats.

La segona resposta dona que pensar.

El director skinner

El director skinner

El director Seymour Skinner és un personatge de la sèrie de dibuixos “Els Simpson”. És director de una escola de primaria, solter i que viu amb la seva mare, amb la qual manté una estranya relació, ja que aquesta exerceix un control de dominació sobre el director Skinner. Existeixen moltes similituds de entre aquest personatge i el de Norman Bates, de la pel·lícula Psicossis. El director Skinner és un individuo de caràcter dèbil i turmentat.  Aquesta és una de les imatges estereotipades que es dona de la radioafició. Contra això no és fàcil lluitar.

També es demanava a l’enquesta que els i suggereix la paraula “radioaficionat”. Aquestes són el tipus de respostes més comuns a aquesta pregunta.

  • Persones que es comuniquen entre elles per un canal de ràdio privat
  • Persona que busca amb qui parlar a través de “radios”
  • Interessat en la radio no professional
  • Gent que li agrada comunicar-se amb altres persones per radio, i coneixen el món de la radiocomunicaciò

Però a més d’aquestes n’hi ha algunes altres de interessants:

  • Persones amb neguits, curiosos, xafarders, lliures i frikis
  • Autoinstruccio
  • Freak
  • Aficionat de l’electrònica
  • Antiquat
  • Hobby
  • Gent gran
  • Màquines

Dins d’aquestes respostes trobem la paraula “freak” i “friki”. Normalment aquesta paraula pot tenir una connotació negativa. però en l’àmbit TIC el seu significat canvia. Un “friki” ja no és algú estrany, sinó algú que fa coses extraordinàries, fora del que és comú.

De totes formes veiem que, en part, hi ha una consideració de que es una cosa passada de moda.

Mapa d’interès

Després de intentar veure que en sabien i quina idea tenien sobre la radioafició, toca posar sobre la taula els modes i operacions que els radioaficionats portem a terme i veure en quin grau els hi atreu més o menys. Amb els resultats obtinguts i correctament organitzats podem dibuixar un mapa d’interès.

Les modalitat posades en consideració, per anomenar algunes, són del tipus:

  • Treball amb microones
  • Echolink, IRLP,.. Veu IP enllaçada amb la radio en general.
  • Disseny de equips RF i antenes
  • Operació en emergències,
  • Telegrafia
  • DX

El mapa d’interès resultant de les 21 qüestions té el següent aspecte:

Mapa de interés

Gràfic resultat de les enquestes. Cap de les especialitats de radio supera el valor 4, però n’hi ha que s’acosten més que no pas altres.

Aquests resultats han de ser interpretats correctament. De fet, durant la presentació dels resultats en la tercera agermanada de Santpedor, ja es va constatar que podien donar lloc a malentesos .

Tercera agermanada

Presentació dels resultats a Santpedor durant la ‘Tercera Agermanada’, organitzada per la ARCAT

Intentem aclarir com caldria llegir aquest mapa.

Veiem que allò que està menys valorat són els concursos, la competició. Vol dir que no s’ha de parlar de concursos? Vol dir potser, que hem de deixar de organitzar i participar en Contests? Aquest va ser un dels punts més polèmics en la presentació de Santpedor i la resposta és clara: Rotundament No.

Recordem a quin públic estic adreçant aquesta enquesta: Nois/noies joves, amb vocació tècnica, però sense experiència en radio o un coneixement pobre sobre la radio. Recordem també quin és l’objectiu d’aquest treball: Intentar esbrinar que els pot atreure del mon de la radio.

Per tant, en primer lloc cal atreure l’atenció de aquests futuribles aficionats a la radio. Una vegada coneguin aquest hobby, una vegada es desperta el seu interès, ells mateixos poden decidir cap a on volen dedicar el seu temps.

Per exemple, veiem que els 5 primers reflecteixen que es pot atreure l’atenció dels joves parlant de temes com el rebot lunar, la SSTV i el DRM, el disseny de sistemes RF i antenes, la participació en cas d’emergències i la interconnexió de xarxes de dades entre radio i la Internet.

De fet el mapa només reflecteix el resultat global dels enquestats i trobem una sèrie de resultats particulars curiosos que val la pena comentar.

Que passa amb la telegrafia?

Aquest és un cas molt curiós. Jo tenia la intuïció que la telegrafia (CW) ocuparia un lloc baix en la taula, tal com a passat, però analitzant els resultats obtinguts exclusivament per aquesta modalitat s’observa que hi ha part dels enquestats que han valorat molt positivament que a ells els hi atreu aquesta modalitat. Un 7.6% l’han valorat amb un 5 i el 21.2% l’han valorat amb un 4.

Resultats obtinguts per CW

Resultats obtinguts per CW

Parlar amb d’altre gent al mon

El cas del DX també és un resultat inesperat. Aquí podríem esperar un resultat baix, per allò de que els nadius digitals ja tenen la possibilitat de parlar amb gent a l’altra punta del mon, utilitzant les tecnologies mòbils. El resultat ha estat de 3.32 sobre 5 i únicament un 13.6% a puntuat els DX a la part baixa de valoracions, però cap puntuació amb 0.

Resultats obtinguts per DX

Resultats obtinguts per DX

 

Resultats de l’enquesta

Desprès de posar a disposició del col·lectiu  target l’enquesta, els resultats obtinguts són prou interessants. Però les conclusions a les que s’arriben les podem agrupar en dos: Les que es valoren positivament i les que es valoren negativament.

Es valora positivament

  • El compartir visions comuns
  • Ser un camp interessant i digne d’explorar
  • Es el millor entorn per experimentar
  • Existeix una utilitat real de la radio en cas d’emergències
  • Possibles aplicacions de la radio a àmbits esportius

Es valora negativament

  • Manca de temps
  • Manca d’interès o motivació
  • Desconeixement
  • Interessant però no suficientment atraient
  • Hi ha altres formes d’aprendre aquests temes

També han aparegut comentaris interessants:

  • Afició que conec, però en termes molt generals. La trobo molt interessant des del punt de vista de poder crear comunicacions de manera ‘casolana’
  • Faria falta més informació sobre la radioafició. No existeix molta publicitat “fàcilment accessible”
  • Fent el qüestionari, he descobert moltes aplicacions interessants que desconeixia (gràcies)
  • Realment no sé de ningú del meu entorn que es mogui pel món de la radioafició.
  • Algunes propostes són interessants, potser al obtenir més coneixement al finalitzar el grau m’interessi fins al punt de ser un radioaficionat
  • Crec que es un tema que la gent està poc informada
  • Em sembla un camp interessant amb molt potencial
  • M’ha interessat molt la retransmissió d’ones aprofitant la lluna o la pluja d’estels fugaços

La lectura que faig de aquests comentaris és que falta donar visibilitat a la radioafició. Cal promocionar-la d’alguna forma i no cal que sigui d’una manera molt sorollosa. Fixe’m-nos que el que es comenta es que els enquestats han descobert les coses que es fan dins de la radioafició per la pròpia enquesta. És a dir, la pròpia enquesta pot ser considerada un acte promocional.

Finalment 12 enquestats d’un total de 66 (18%) estarien disposats a treure’s indicatiu per poder realitzar allò que els hi ha resultat més interessant (puntuat amb un 5) a l’enquesta. Ho faran?

La culpa és molt negra i no la vol ningú

Fa deu anys, es deixa que la culpa de la “baixa natalitat de llicències de radio” era produïda per la telefonia mòbil i per la Internet. Ara aquests elements formen part del nostre dia a dia i també han entrat a formar part del nostre ‘shack’ de radio. Ara ja no són els enemics.

Com es pot explicar la continua manca de vocacions? Segurament no hi ha un únic motiu i part de la responsabilitat pot ser nostre al no saber explicar la nostra afició al món o no trobar els mitjans o l’entorn adequats per exposar-ho.

Però cal comptar amb l’actual situació. Estem davant de una generació que han volgut etiquetar com a “Nadius Digitals”. Aquests nois i noies envoltats per tecnologia, que creixen amb un mòbil a la mà. La creença àmpliament difosa en la societat és que aquesta vinculació propera amb la tecnologia, fa d’aquesta generació la millor preparada per entendre el món de les comunicacions, la electrònica i la informàtica.

Això està diametralment lluny de la realitat. Com es comenta en el llibre “Los Nativos Digitales No Existen“, de Susana Lluna i Javier Pedreira (Ed. Deusto),  no hauríem de parlar de ‘Nadius Digitals, sinó de “Orfes Digitals”, ja que no hi ha la base de coneixement suficient com per garantir uns mínims de criteri sobre la tecnologia que s’utilitza. Una generació que, si els apartes de Instagram, Facebook o Watsapp dificiment poden demostrar les seves competències digitals. Per tant estem davant d’una situació complexa per poder intentar atreure a noves vocacions. Aquest fet també es pot traslladar amb la manca de estudiants que opten pel Batxillerat Tecnològic o la problemàtica per trobar nous enginyers que estan manifestant les empreses.

 

Anuncios